El Govern de Catalunya està treballant per canviar el model d'abastament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona, amb la nova llei de transició hídrica que aposta per la dessalinització, la regeneració d'aqüífers i altres fonts alternatives. Però, mentre s'escriu la Catalunya hídrica del 2050, la majoria d’obres clau per evitar futures sequeres es queden enrere, acumulant retards i reprogramacions.
Llei de transició hídrica: un pas endavant, però no TODO solucionat
L'estratègia del Govern busca reduir la dependència de la pluja i diversificar les fonts d'aigua. La idea és comptar amb 280 hm³ d’aigua nova, gairebé el triple del consum anual de Barcelona, abans del 2030. Tanmateix, moltes de les actuacions previstes per al 2025 encara no han entrat en servei o han estat desprogramades.
Obres a mig fer i retards que preocupen
La potabilitzadora de la Trinitat (riu Besòs) va començar a finals de 2023, amb finalització prevista inicialment per a finals d’aquell any, però ara s’espera que acabi el juny del 2024 i a l’abril del 2026 només s’ha completat el 76% de l’obra. Altres instal·lacions, com la potabilitzadora Estrella i la conversió de la depuradora de Sant Feliu en planta de regeneració, estan força avançades, però els pous de Sant Joan Despí i altres projectes segueixen en obres amb poca claredat sobre els terminis.
Dues actuacions importants s’han desprogramat: la connexió entre la depuradora del Besòs i la del Llobregat per augmentar l'aigua reutilitzada i l’aportació de l’estació de regeneració de Gavà al Llobregat. Els pous de Montcada, inicialment previstos per al 2025, s’han postposat fins al 2029.
Dessalinitzadores i burocràcia: la pedra al sabó
Fa més de dos anys, l'aleshores ministra Teresa Ribera anunciava 500 milions d'euros per desencallar dues dessalinitzadores, a la Tordera i al Foix, que haurien d’estar operatives el 2028 i 2029 respectivament. Però encara no s’han licitat per problemes burocràtics amb al·legacions de l’Advocacia de l’Estat i complicitats administratives. Tot i que es parla d’una licitació "pròxima", el procés trigaria 12 mesos i la construcció, 36 més. Això allarga l’entrada en servei almenys fins a mitjans de 2030.
Un sistema més sostenible, però amb desafiaments a la vora
El projecte gran del Govern és aprofitar l’aigua depurada del Besòs per regenerar i reutilitzar aquest recurs de manera més eficient, amb la construcció d’una planta regeneradora i dues potabilitzadores noves a Barcelona i Montcada. Però, igual que altres iniciatives, tot està en fase inicial. No s’espera que estigui operatiu abans del 2030.
Per fer-ho, cal entendre quatre línies diferenciades: potabilitzar (ETAP), depurar (EDAR), regenerar (ERA) i dessalar (ITAM). Aquestes sigles representen processos diversos i instal·lacions específiques necessàries per garantir el subministrament d’aigua en un context de canvi climàtic i creixent demanda.
El repte segueix obert
Tot i els projectes i inversions, Barcelona encara no ha vist entrar en servei cap actuació que eviti noves sequeres en el curt termini. L’acumulació de retards, les desprogramacions i la burocràcia continuen posant en risc la seguretat hídrica de l’àrea metropolitana.
Mentrestant, la sequera no espera i l'horitzó de la "Catalunya hídrica del 2050" encara sembla llunyà. El problema de l’aigua a Barcelona, per ara, és més una qüestió de calendaris i papers que d’execució real.
