El 28 d’abril de 2025, una gran apagada va deixar la Península Ibèrica a les fosques. Un any després, parlem amb Pedro Fresco Torralba, expert en energia i director general d’Avaesen, per entendre què va passar i com ha canviat la xarxa elèctrica des d’aleshores.
El còctel de 17 causes
L’apagada no va ser culpa d’una sola cosa, sinó un conjunt de 17 factors que van desequilibrar el sistema elèctric. Hi havia oscil·lacions al sistema europeu i a l’iberic, manca de control en centrals nucléars i de cicle combinat, i desconnexions inesperades de plantes de generació. Per sort, l’informe europeu deixa clar que les renovables no en van ser responsables.
Les renovables ja controlen la tensió
Un dels canvis més importants després de l’apagada és que les plantes solars i eòliques poden ajustar i controlar la tensió, cosa que abans només feien les centrals tradicionals. Avui, el 36% del control dinàmic de tensió ja el fan instal·lacions renovables, que sumen gairebé 4.600 MW. A més, això ha reduït la necessitat i el cost d’engegar cicles combinats en hores de sol.
La prudència després de l’accident
Després de l’apagada, la gestió de la xarxa ha sigut més cauta, fent encendre cicles combinats per seguretat extra. Però aquesta prudència va a la baixa. Pedro Fresco compara aquesta etapa amb conduir amb excés de precaució després d’un accident: és moment de recuperar la normalitat i confiar en els nous controls i mesures de gestió.
Risc d’una nova apagada? No tant
Malgrat algunes veus alarmistes, no hi ha una justificació sòlida per pensar que una nova apagada severe s’apropa. Ara tenim més eines que fa un any: més control per part de renovables, i un marge més ampli perquè les plantes canviïn la seva potència gradualment. El risc zero no existeix, però la xarxa és molt més resilient.
Emmagatzematge i interconnexions: encara falten passes
El magatzematge d’energia amb bateries és encara molt limitat a l’Estat: 200 MW quan Califòrnia en té 15.000 MW. Pel que fa a les interconnexions, la del golf de Biscaia amb França arribarà cap al 2028 amb 2.000 MW, però hi ha resistències polítiques que frenen més connexions. El govern espanyol busca alternatives, fins i tot amb Itàlia.
El paper de les nuclears i les investigacions
Les nuclears no van provocar ni ajudar durant l’apagada, i el sistema pot funcionar perfectament sense elles. Temps hi ha per ampliar les renovables i altres tecnologies que reforcin la xarxa. També s’han obert expedients a empreses i REE per la gestió d’aquell incident, un procés que podria allargar-se anys i arribar a tribunals.
En resum, la gran apagada ens va obligar a repensar la gestió i les tecnologies de la xarxa elèctrica. Malgrat encara hi hagi feina per fer, la sensació és que anem pel bon camí: la transició energètica no només es manté, sinó que s’accelera.
